Mahoma i l'Alcorà

El llibre sagrat de l'Islam és l'Alcorà. El llibre és un conjunt de sures o capítols que descriuen l' experiència de revelació divina viscuda per un comerciant àrab anomenat Muhammed ibn Abdallah i conegut per Mahoma (571-632). Mahoma, nascut a la ciutat de la Meca, era conscient del malestar i preocupació que hi havia a la seva ciutat, malgrat el creixent i espectacular progrés econòmic que vivia. Així, oposant-se a les extremes desigualtats i a les barreres socials del seu entorn i oposant-se al politeisme religiós dominant, sorgí en ell la profunda convicció religiosa que Déu l'havia cridat per a restablir els antics valors tribals de comunitat i mútua dependència


Mahoma sentí reviure l'experiència religiosa dels antics profetes de la Bíblia. Les revelacions divines entroncaven amb Moisès i amb Jesús; estava convençut que el Déu que li parlava era el mateix Déu que jueus i cristians adoraven. Era el mateix Déu que, des de molt antic, les tribus àrabs adoraven i que per Ell pelegrinaven al preislàmic santuari de la Ka'ba. Però, en aquells temps, qui presidia en aquest santuari de la Meca no era aquest Déu, Al·là, sinó una altra divinitat.

Mahoma se sent cridat a recordar i a restaurar l'únic Déu. La religió que forjà, recuperava la idea semítica de la unicitat de Déu i rebutjava la idea cristiana segons la qual Déu ha engendrat un Fill. Mahoma mai es presenta com a messies, ni com a sacerdot, ni molt menys com a fill de Déu, només com a profeta; fou un cap religiós i temporal de la comunitat que ell mateix fundà.