Música en el Islam

Com totes les religions, els creients demostren la fe y el amor de diferents maneres, en l'actualitat hi han grups, seguidors de l'islam que s'han modernitzat. Com el grup de Yasin & Saif. Passem l'enllaç del tema Yasin & Saif / "La Ilaha in la Al-lah":

www.youtube.com/watch?v=v3PcgPIOkTA

Festes de l'islam

Les celebracions religioses musulmanes no són molt freqüents.
Destaquem aquestes:
- El naixement del profeta: ho celebren el dia 12 del mes 13 o Rabi al-Awal, encara que no se sàpiga amb exactitud quan va néixer Mahoma. Està precedida per festes d'una o dues setmanes. Al Milad-an-Nabi, com així es diu, es compten esdeveniments de la vida de Mahoma perquè la gent pensi en ell i en les seves obres, es llegeixen passatges de l'Alcorà, es reciten oracions o es canten cançons sagrades. Algunes persones decoren la casa, es vesteixen de festa i organitzen processons i festins en què es serveixen dolços.
- La festa de la fi del dejuni: se celebra el final del dejuni en acabar el Ramadà, amb uns dies de descans i fent-se regals mútuament. En els països musulmans Eid ul-Fitr és un dia de festa. Els fidels van a la mesquita per donar gràcies a Al·là per la seva ajuda durant el dejuni i per les seves benediccions, que són moltes i inclouen l'Alcorà, revelat a Mahoma, segons la tradició, al mes de ramadà. A Eid ul-Fitr es fan bones accions, sobretot donar diners i menjar als pobres. Commemora el sacrifici d'un be que Abraham (Ibrahim) va fer el lloc d'Isaac (Ismael).
- L'any nou musulmà: el primer dia de l'any nou no treballen i recorden l'hègira o èxode de Mahoma i dels seus companys. A la tarda hi ha celebracions religioses a les mesquites. El Muharram és especialment important per als xiïtes ja que commemoren la mort dels califes Alí i Hussein Sovint es representa una obra religiosa i hi ha processons per commemorar la mort del nét de Mahoma, Hussein a la batalla de Kerbel l'any 680. Alguns xiïtes caminen pels carrers coberts de sang d'animals per a simbolitzar la seva tristesa i dolor.
- La nit del poder: cap al final del Ramadà es celebra la nit que l'Alcorà fou revelat per primera vegada a Mahoma. A semblança de Mahoma, molts musulmans passen la nit pregant a la mesquita.
- Festa del sacrifici. La festa de sacrifici de quatre dies constitueix el clímax del pelegrinatge a la Meca. Els pelegrins sacrifiquen un animal a Mina, un poble situat entre Arafat i la Meca, per recordar que Abraham tenia la intenció de sacrificar el seu fill a Déu i que finalment va sacrificar un xai en lloc d'Isaac. Després d'un sermó i la oracions, se sacrifica l'animal, com un xai o una cabra. Aquesta festa també la celebren tots els musulmans encara que no hagin peregrinat. El xai sacrificat es divideix en tres parells: una per als necessitats, una altra per als amics i la tercera per als membres de la família.
- La nit del perdó: se celebra el desè cinquè dia del vuitè mes. Déu determina el destí de cada persona per al següent any. La gent es perdona els pecats mútuament i passa la nit en oració.
- L'ascensió nocturna, o viatge de Mahoma al cel.

Entrevista a l' associació catalana d'estudis islàmics

Doncs, això mateix, vem anar a fer una entrevista al president de l'associació catalana d'Estuidis islàmics; el home va acceptar - molt amablament,això sí- a contestar a unes preguntes concretes sobre el Islam.

No podem passar l'entrevista per problemes tècnics, així que la posarem en una carpeta a part.

Les mesquites

Una mesquita és un edifici on es reuneixen els fidels musulmans per la pregària comunitària, si bé no és l'únic lloc possible per pregar.
Una mesquita segueix un pla arquitectònic, a priori molt simple, que remunta a la primera mesquita a Medina.
Tot i que algunes mesquites defugen de tot luxe i aparatositat i algunes són volgudament simples, també és cert que n'existeixen amb una gran importància arquitectònica i artística.

Les mesquites poden tenir formes molt diverses, però requereixen d'un mínim d'espais amb funcions definides clarament:

* Una sala de pregària a la qual s'accedeix descalç i amb el cap cobert. Acostuma a estar plena de columnes que recorden l'aspecte de les palmeres dels oasis i té el sòl cobert de catifes.
* L'alquibla és una orientació: l'alquibla és cap a on han de pregar els musulmans —orientat a la Meca— i, per extensió, l'alquibla és, en les mesquites, aquella paret de la mesquita en direcció a la qual preguen els creients. Per tal d'indicar aquest mur, a l'alquibla s'hi construeixen:
- Un o diversos nínxols, anomenats mihrabs, que, en algunes mesquites, poden estar luxosament decorats.
- En les mesquites en què es celebra el sermó del divendres, al costat del mihrab s'hi construeix una trona , on s'enfila l'imam, que és la persona encarregada de llegir l'Alcorà i de dirigir les pregàries.


En Espanya podem destacar la mesquita de Córdoba.

Expansió de la religió islàmica en el món

En aquesta imatge podem veure, com s'ha anat extenent per tot el món, però en alguns països més que d'altres. Principalment és una religió asiàtica; però podem veure la quantitat de persones que la practiquen ara en tot el món. És una de les religions monoteistes més destacades i importants de la Terra, junt amb el cristianisme i judaisme.
Podem veure, segons la llegenda com a Espanya només hi ha entre un milió i vint-i-cinc milions de practicants de l’ Islam.
Però si mirem a Indonèsia, en té més de 200.000 practicants.
És una religió que poc a poc, atrau a més persones.

Els ángels

En aquest video, veurem qui són els ángels, qui els ha format, quina funció tenen i si tenen sexe o no:

http://www.youtube.com/watch?v=sbZM-1e-bug

Els profetes

Passem l'enllaç on l'home ens informa, qui són segons el islam, els profetes. Explica les funcions que han fet. Al llarg del video, aquest home fa referències al cristianisme i el judaísme. Si parem atenció sempre comença amb una oració referida a Alà, y acaba dient ''I déu sap més''
http://www.youtube.com/watch?v=24yUevUypXs&feature=related

Mahoma i l'Alcorà

El llibre sagrat de l'Islam és l'Alcorà. El llibre és un conjunt de sures o capítols que descriuen l' experiència de revelació divina viscuda per un comerciant àrab anomenat Muhammed ibn Abdallah i conegut per Mahoma (571-632). Mahoma, nascut a la ciutat de la Meca, era conscient del malestar i preocupació que hi havia a la seva ciutat, malgrat el creixent i espectacular progrés econòmic que vivia. Així, oposant-se a les extremes desigualtats i a les barreres socials del seu entorn i oposant-se al politeisme religiós dominant, sorgí en ell la profunda convicció religiosa que Déu l'havia cridat per a restablir els antics valors tribals de comunitat i mútua dependència


Mahoma sentí reviure l'experiència religiosa dels antics profetes de la Bíblia. Les revelacions divines entroncaven amb Moisès i amb Jesús; estava convençut que el Déu que li parlava era el mateix Déu que jueus i cristians adoraven. Era el mateix Déu que, des de molt antic, les tribus àrabs adoraven i que per Ell pelegrinaven al preislàmic santuari de la Ka'ba. Però, en aquells temps, qui presidia en aquest santuari de la Meca no era aquest Déu, Al·là, sinó una altra divinitat.

Mahoma se sent cridat a recordar i a restaurar l'únic Déu. La religió que forjà, recuperava la idea semítica de la unicitat de Déu i rebutjava la idea cristiana segons la qual Déu ha engendrat un Fill. Mahoma mai es presenta com a messies, ni com a sacerdot, ni molt menys com a fill de Déu, només com a profeta; fou un cap religiós i temporal de la comunitat que ell mateix fundà.

Més preceptes...

A més d'aquests cinc preceptes bàsics, la religió islàmica estableix altres pautes de conducta i, al mateix temps, manté costums preislàmiques pròpies de la terra on es formà. Com en el judaisme, es manté la prohibició de menjar carn de porc i la carn d'animals que no hagin estat sacrificats d'una determinada manera; es prohibeix beure vi i altres begudes alcohòliques. També està prohibit fer imatges d'homes i d'éssers vius; Déu és l'únic creador d'imatges, fer-ne és volguer imitar Déu.

L'Alcorà permet la poligàmia, una tradició preislàmica. També ho és l'agressiva ablació del clítoris, que encara avui, en algunes zones d'Àfrica afecta desenes de milions de dones. La circumcisió, cap als quinze anys, és un costum estès en els pobles semites.

ELS 5 PILARS BÀSICS DEL ISLAM

El nucli de la llei islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir:

Professió de fe

Davant de testimonis i en els principals moments de la vida, el creient ha de recitar la fórmula:
«No hi ha cap Déu tret de Déu, i Muhàmmad n'és el profeta». Per altra banda, per convertir-se musulmà no hi ha cap ritus d'iniciació o baptisme, només cal recitar aquesta professió de fe.

Pregària ritual

Cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca, els fidels s'han de dirigir a Déu amb la pregària.
Una sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a la mesquita. Es reciten capítols sures de l'Alcorà i sovint es repeteix la invocació «Déu és el més gran!».

Almoina als necessitats

L'almoina té dues modalitats: la feta espontàniament i lliurement per agradar Déu i la reglamentada i obligatòria segons la qual tots els musulmans han d'aportar als pobres i a la comunitat una desena part de les seves rendes i capital.

Dejunar en el Ramadà

El ramadà és el novè mes del calendari lunar i és el mes en el que començà la revelació de l'Alcorà. Des de l'alba a la posta del sol, el fidel s'ha d'abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals.

El Pelegrinatge

El pelegrinatge als llocs sants de la Meca, que s'ha de portar a terme almenys un cop a la vida. La visita estricta als llocs sants de la Meca és el Pelegrinatge Menor i la visita combinada dels llocs sants de la Meca i del seu terme sagrat durant el mes de Dhu al-Hijja és el Gran Pelegrinatge.

Enllaç : Alà , el creador de l'univers

Passem el enllaç, informant-vos sobre el Déu de l'islam:
http://www.youtube.com/watch?v=aebKGJTOL00

En aquest video, l'home ens informe sobre el seu déu, Alà, el creador de l'univers i tot el que existeix en ell.

1. Introducció

L'islam és una religió monoteista, fundada al segle VII basant-se en el Corà. Els musulmans creuen que Alà , va revelar l'Alcorà al profeta Mahoma mitjançant un àngel.

Aquesta religió té unes lleis molt estrictes, que s'asocien a la forma de vida dels seguidors.

El símbol de la religió musulmana és una mitja lluna amb una estrella en mig.