Música en el Islam

Com totes les religions, els creients demostren la fe y el amor de diferents maneres, en l'actualitat hi han grups, seguidors de l'islam que s'han modernitzat. Com el grup de Yasin & Saif. Passem l'enllaç del tema Yasin & Saif / "La Ilaha in la Al-lah":

www.youtube.com/watch?v=v3PcgPIOkTA

Festes de l'islam

Les celebracions religioses musulmanes no són molt freqüents.
Destaquem aquestes:
- El naixement del profeta: ho celebren el dia 12 del mes 13 o Rabi al-Awal, encara que no se sàpiga amb exactitud quan va néixer Mahoma. Està precedida per festes d'una o dues setmanes. Al Milad-an-Nabi, com així es diu, es compten esdeveniments de la vida de Mahoma perquè la gent pensi en ell i en les seves obres, es llegeixen passatges de l'Alcorà, es reciten oracions o es canten cançons sagrades. Algunes persones decoren la casa, es vesteixen de festa i organitzen processons i festins en què es serveixen dolços.
- La festa de la fi del dejuni: se celebra el final del dejuni en acabar el Ramadà, amb uns dies de descans i fent-se regals mútuament. En els països musulmans Eid ul-Fitr és un dia de festa. Els fidels van a la mesquita per donar gràcies a Al·là per la seva ajuda durant el dejuni i per les seves benediccions, que són moltes i inclouen l'Alcorà, revelat a Mahoma, segons la tradició, al mes de ramadà. A Eid ul-Fitr es fan bones accions, sobretot donar diners i menjar als pobres. Commemora el sacrifici d'un be que Abraham (Ibrahim) va fer el lloc d'Isaac (Ismael).
- L'any nou musulmà: el primer dia de l'any nou no treballen i recorden l'hègira o èxode de Mahoma i dels seus companys. A la tarda hi ha celebracions religioses a les mesquites. El Muharram és especialment important per als xiïtes ja que commemoren la mort dels califes Alí i Hussein Sovint es representa una obra religiosa i hi ha processons per commemorar la mort del nét de Mahoma, Hussein a la batalla de Kerbel l'any 680. Alguns xiïtes caminen pels carrers coberts de sang d'animals per a simbolitzar la seva tristesa i dolor.
- La nit del poder: cap al final del Ramadà es celebra la nit que l'Alcorà fou revelat per primera vegada a Mahoma. A semblança de Mahoma, molts musulmans passen la nit pregant a la mesquita.
- Festa del sacrifici. La festa de sacrifici de quatre dies constitueix el clímax del pelegrinatge a la Meca. Els pelegrins sacrifiquen un animal a Mina, un poble situat entre Arafat i la Meca, per recordar que Abraham tenia la intenció de sacrificar el seu fill a Déu i que finalment va sacrificar un xai en lloc d'Isaac. Després d'un sermó i la oracions, se sacrifica l'animal, com un xai o una cabra. Aquesta festa també la celebren tots els musulmans encara que no hagin peregrinat. El xai sacrificat es divideix en tres parells: una per als necessitats, una altra per als amics i la tercera per als membres de la família.
- La nit del perdó: se celebra el desè cinquè dia del vuitè mes. Déu determina el destí de cada persona per al següent any. La gent es perdona els pecats mútuament i passa la nit en oració.
- L'ascensió nocturna, o viatge de Mahoma al cel.

Entrevista a l' associació catalana d'estudis islàmics

Doncs, això mateix, vem anar a fer una entrevista al president de l'associació catalana d'Estuidis islàmics; el home va acceptar - molt amablament,això sí- a contestar a unes preguntes concretes sobre el Islam.

No podem passar l'entrevista per problemes tècnics, així que la posarem en una carpeta a part.

Les mesquites

Una mesquita és un edifici on es reuneixen els fidels musulmans per la pregària comunitària, si bé no és l'únic lloc possible per pregar.
Una mesquita segueix un pla arquitectònic, a priori molt simple, que remunta a la primera mesquita a Medina.
Tot i que algunes mesquites defugen de tot luxe i aparatositat i algunes són volgudament simples, també és cert que n'existeixen amb una gran importància arquitectònica i artística.

Les mesquites poden tenir formes molt diverses, però requereixen d'un mínim d'espais amb funcions definides clarament:

* Una sala de pregària a la qual s'accedeix descalç i amb el cap cobert. Acostuma a estar plena de columnes que recorden l'aspecte de les palmeres dels oasis i té el sòl cobert de catifes.
* L'alquibla és una orientació: l'alquibla és cap a on han de pregar els musulmans —orientat a la Meca— i, per extensió, l'alquibla és, en les mesquites, aquella paret de la mesquita en direcció a la qual preguen els creients. Per tal d'indicar aquest mur, a l'alquibla s'hi construeixen:
- Un o diversos nínxols, anomenats mihrabs, que, en algunes mesquites, poden estar luxosament decorats.
- En les mesquites en què es celebra el sermó del divendres, al costat del mihrab s'hi construeix una trona , on s'enfila l'imam, que és la persona encarregada de llegir l'Alcorà i de dirigir les pregàries.


En Espanya podem destacar la mesquita de Córdoba.